Prenc deixada un frase d'un col·lega admirat: personalment em pensava que el meu full de serveis mereixia un tracte millor.
Amb Ulls de Dona és l'únic debat paritari que es fa a tota Espanya. Ha reinventat el format incorporant-hi, a més de la taula rodona, el reportatge, l'entrevista, les imatges de pel·lícula, etc. Dobla el share de La 2 a Catalunya. I té una quota d'audiència molt més alta que La 2 a tot Espanya. Té l'últim premi de televisió atorgat per Òmnium Cultural. Hi col·labora l'Institut Català de les Dones de la Generalitat.

Desapareixen quatre programes immediatament: La banda, 135 escons, Senyores i senyors, i Amb Ulls de Dona. La suma de les emissions de TVE (primer canal) i La 2 perden una tercera part del temps en català, que tal volta recuperaran per un canal digital anomenat 24 horas.

Sorprèn que la decisió la prenguin unes persones que diuen defensar "el personal propi" de TVE davant de les productores alienes; ells, que provenen de productores grans que continuen produint en castellà per a TVE.

No confia TVE en el seu personal per a les responsabilitats de direcció?
La banda i 135 escons estan fets per personal propi. Em detenc en aquest últim. Com és que TVE treu identitat a la informació sobre el Parlament de Catalunya? No interessa el que es cou en la Cambra Catalana?

Hi ha un rerefons polític-econòmic en aquesta qüestió. TVE vol que sigui la Generalitat qui pagui "el català", encara que costi pocs diners. La Generalitat diu que és la televisió pública d'Espanya qui n'ha d'assumir els costos.

Per la nostra banda, com a productora ECOS, estem disposats ara mateix a ensenyar les xifres de la producció de continguts. I a posar la primera pedra en la transparència econòmica de les relacions entre els mitjans públics i els professionals independents.

El desembre passat, en la Nit de Santa Llúcia a Girona, després que aquesta presentadora recollís el premi de televisió i expliqués que la programació en català perillava a TVE, el president de la Generalitat, José Montilla, es va comprometre públicament a que això no passaria, personalitzant-ho dient: Sílvia Cóppulo, no has gravat l'últim programa en català. Crec que era sincer Montilla quan expressava aquest desig, que no ha sabut, però, transformar en objectiu assolit.

Després de la pròrroga de tres mesos, s'ha acabat el partit. L'hem perdut. Catalunya l'ha perdut. Potser va sent hora que Catalunya decideixi o negociï les regles dels jocs que l'afecten. I pugui dir si juguem pròrrogues o canviem de Lliga.

Miro els diaris d'aquesta setmana: les emissions de TV3 al País Valencià perillen; el magistrat del Constitucional, Pérez Tremp, es desmaia. La societat civil i el món empresarial català fan una demostració de força en un acte massiu per defensar els interessos del País. Un Lluís Llach
pletòric acomiada la seva carrera artística referint-se al "neofexisme descarat de la dreta espanyola i l'actitud mediocre d'aquells que nosaltres vam votar".

Catalunya va a mínims?

Els deixo. En un moment de total desconcert, la direcció de TVE-Catalunya m'ha assegurat que a partir d'ara a La 2 apostaran per les sèries americanes i les sit-coms, que els anés presentant papers. Vista la nostra mediterraneïtat, només podem provar sort amb la segona opció. S'imaginen
els personatges del culebrot?

Sílvia Cóppulo, periodista.