Comsi fóssim a Hollywood, Sílvia Cóppulo s'ha vestit de dona de vermell per recollir un premi convertit en defensa de la desconnexió catalana de Televisió Espanyola. "Estic convençut que no has gravat
l'últim programa en català a Sant Cugat",diu el president del país a la guardonada a quarts d'una de la
matinada. Al director de TVE a Catalunya, que ha sopat al meu costat, li canvia la cara.

M'ha tocat seure d'esquena a l'escenari. Jaume Sisa canta Qualsevol nit pot sortir el sol i a mi m'agafa torticoli. Té gràcia que casa meva sigui casa vostra si és que hi ha cases d'algú en plena moguda pels okupes de Can Ricart. El cantautor galàctic anima una festa més aviat austera, potser perquè la llum n'és el fil conductor i no convé malgastar-la.

Sisa ha explicat un acudit entre bastidors als conductors de l'acte, Cristina Puig i Gerard Quintana. "Què criden set gambes al Fossar de les Moreres?". Un comensal gens sospitós de ser convergent s'afanya a respondre: "Mas president!". La resposta correcta és una altra: "Som una ració",amb erra de raspall. Per cert, en Quintana porta els cabells recollits en una trena.

No ens han servit gambes racionalistes, al pavelló d'esports de Fontajau, sinó amanida de bonítol marinat, terrina d'ànec amb salsa de prunes i, per postres, sopa de lletres. Tot plegat molt minimalista. "Sóc de menjar poc, però m'he quedat amb gana", em confessa una editora, després de dir-me que ha deixat de fumar. En canvi, els escriptors Sebastià Alzamora i Àngel Burgas i la llibretera Imma Bellafont
s'han escapat una estona per estirar les cames i castigar-se els pulmons.

L'Andreu Claret detecta una presumpta falta d'ortografia en el menú, i fa arribar una nota al vicepresident on hi diu: "Carod, el català està fotut".El president d'Òmnium, Jordi Porta, que vetlla perquè la cosa vagi sobre rodes però no té cap diccionari a mà, corre cap a la Maria Mercè Roca, i aquesta li confirma que és una falsa alarma: no hi ha delicte lingüístic, almenys abans del discurs presidencial de cloenda. (Nota per als desconfiats: al Molt Honorable se li comencen a notar les classes de català.)

En Borja Bagunyà, premiat amb el Rodoreda, dedica el guardó "a la meva família en general i a la meva
família en particular". Tan jove i ja porta una doble vida, aquest noi? El guanyador del Sant Jordi, Joaquim Pijoan, sap que només el coneixen a casa seva. "És una aposta forta, i el futur ens dirà si també és arriscada", afirma durant el seu minut de glòria. Ai, m'he perdut. Parla de la decisió de premiar-lo o del govern d'entesa? QueSanta Llúcia ens conservi la vista, i que Sant Cugat conservi la llengua.

Crònica desacomplexada Eva Piquer