Van donar la benvinguda els presentadors de la nit, Cristina Puig, periodista i presentadora de televisió, i el cantant Gerard Quintana, que van ser precedits, però, d'un recorregut audiovisual per campanars d'algunes viles de Catalunya, com a símbol de comunicació entre pobles. Després, entre els entrants, l'amanida de bonítol, la primera tanda de repartiment de premis i la terrina d'ànec, van actuar Gerard Quintana i Jaume Sisa, acompanyat del Cor Maragall de Girona, que va interpretar Qualsevol nit pot sortir el sol, donant pas a un dels moments memorables de la nit, en l'entrega del premi Òmnium Cultural de Televisió. Va recollir el guardó Sílvia Còppulo, responsable del programa Amb ulls de dona, de TVE Catalunya, que va articular un discurs molt sòlid, davant els responsables d'un govern que ha engegat a fregar la paritat, primer sobre la potenciació del paper de la dona en la societat i després sobre la construcció d'un model de país basat en el creixement del catalanisme social. Còppulo, la més elegant de la vetllada amb molta diferència, va confessar trobar-se en una situació paradoxal, ja que li estaven atorgant un premi per un programa del qual no sabia del cert si acabava de gravar el darrer o l'últim capítol, «perquè resulta que un govern ha decidit eliminar la programació en català de TVE i reduir-la a una franja de mitja hora diària de notícies», va dir emocionada, però resolta, desfogant-se. «Com podem fer créixer el catalanisme social? Necessitem el català i que es parli de Catalunya, si no, com es pot construir un país plural?», es va preguntar la periodista. El seu parlament va ser interromput diversos cops pels aplaudiments, i l'ovació final va ser llarga i sentida. La periodista havia llançat un repte, i més tard el president d'Òmnium, Jordi Porta, reblaria el clau. Calia veure si algú recollia el guant.
A l'espera de comprovar-ho, alguns rumiaven com acabava l'acudit que Sisa havia explicat a Cristina Puig i Gerard Quintana sobre què criden set gambes al Fossar de les Moreres, i que la presentadora, equivocant el registre, va començar a explicar però mai ho va acabar de fer. Mentrestant, es van entregar els premis més importants de la nit. Joaquim Pijoan va agrair la valentia del jurat, en premiar amb el Sant Jordi l'obra d'un autor que encara no ha publicat res. Després va ser el torn de Jordi Porta que, primer de tot, va anunciar que el marc de la celebració, l'any vinent, serà la ciutat de Reus. Porta no va renunciar a parlar clar sobre el tancament de Ràdio 4, la reducció de la programació en català de TVE o l'augment d'una hora de castellà a les escoles catalanes.
Després de Porta, va parlar l'alcaldessa, Anna Pagans, que va precedir el president Montilla, el qual va fer aquella perpètua sensació d'incomoditat que ja ens comença a ser familiar. De tots els reptes que s'havien llançat des del faristol de l'escenari, entre metàfores sobre la cultura com a terra fèrtil i cites literàries, el President només va recollir un guant, el que havia llançat Còppulo: «Puc garantir a la Sílvia Còppulo que no ha gravat el seu darrer programa en català a Sant Cugat», va dir, en un moment en què va sortir del guió. I la festa literària va acabar amb polítics, organitzadors, guardonats -des de l'escenari- i convidats cantant Els segadors.
Per cert, les gambes criden: «Som una ració! Som una ració!»