AMB ULLS DE DONA DE TVE-CATALUNYA, DIRIGIT I PRESENTAT PER SÍLVIA CÓPPULO,

PREMI ÒMNIUM AL MILLOR PROGRAMA DE TELEVISIÓ EN LA 65A. NIT DE SANTA LLÚCIA

En la Festa de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia, celebrada aquest divendres passat, 15 de desembre, a Girona, el jurat del Premi Òmnium de Televisió va atorgar aquest guardó al programa "Amb Ulls de Dona" que dirigeix i presenta Sílvia Cóppulo a TVE-Catalunya. El jurat va voler tenir un reconeixement especial pel centre de producció de TVE a Catalunya per la seva feina en el passat, el present i el futur.

Sílvia Cóppulo va recollir personalment el premi. I en les seves paraules d'agraïment va referir-se explícitament a la situació paradoxal que viu ara tota la programació en català d'aquesta televisió, a punt de desaparèixer per decisió de "les autoritats" (vegeu text sencer al final de la pàgina).

En acabar l'acte, el president de la Generalitat, José Montilla, que hi assistia juntament amb el vicepresident i quatre consellers, garanteix en la seva elocució al miler d'assistents i referint-se també personalment a Sílvia Cóppulo que la continuïtat d'aquesta programació està garantida.

PARAULES DE SÍLVIA CÓPPULO

En un vitrina il·luminada de casa hi ha una figura molt semblant a aquesta. És de l'any 1986, Fa 20 anys. Llavors Òmnium cultural ens va premiar a la ràdio. Ara a la televisió. Pensant-hi avui, em venien al cap moltes imatges i moments viscuts en l'exercici d'aquesta professió. Vull donar les gràcies al Jurat primer de tot.

Els voldria dir alguna cosa més.

Primer voldria agrair a la direcció de Televisió Espanyola a Catalunya la confiança que va dipositar en nosaltres a l'hora de plantejar fer un programa que debatés les qüestions d'actualitat incloent-hi les dones i situant-les en primer pla. No s'havia fet mai abans. I no s'ha fet després.

Hem fet el primer debat paritari a la televisió de tota Espanya. El primer i fins avui, l'únic.

Debat que alhora inclou reportatges, entrevistes i tots els elements que són al nostre abast per enriquir l'entramat de les idees, la reflexió atractiva i en valors. Fins avui, programa a programa. Seixanta vegades.

Des d'un punt de vista qualitatiu hem mirat de fer una aportació important a la visibilització de les dones com a subjectes actius de la nostra societat juntament amb els homes. Sense exclusions. Sumant.

Hem mirat alhora d'entrar seriosament i amb rigor, sense complexos ni falses transcendències i sempre amb un punt d'optimisme en les qüestions i temes que interessen.

Personalment vull agrair a l'equip de la nostra productora ECOS l'esforç que ha fet setmana a setmana per salvar els obstacles propis d'un programa d'aquestes característiques i els que han vingut donats per les dificultats que des de fa un temps viu el centre de Sant Cugat, on també vull remarcar que hem trobat alguns excel·lents professionals que ens han aportat la seva saviesa, experiència i bon fer. Gràcies també.

Ha estat també excepcional la col·laboració que aquests últims mesos hem pogut tenir amb l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya. Agraïda.

La fidelitat dels nostres espectadors, ha permès que dobléssim i fins i tot tripliquéssim la quota d'audiència de la 2 a Catalunya. Gràcies, sincerament.

Estic en deute amb totes les persones convidades que generosament i sense contrapartides ens han ofert els seus coneixements i vivències per parlar i analitzar el nostre món.

Aquest premi el rebem avui enmig d'una situació paradoxal.

Venim ara de Sant Cugat de gravar no sé si l'últim o el darrer programa, que s'emetrà diumenge al matí a dos quarts de dotze.

El darrer o l'últim. Diuen que sembla, sembla que diuen que les autoritats poden haver decidit extingir la programació en català de Televisió Espanyola a Catalunya, llevat de mitja hora d'informació diària. Tots fora, ras i curt.

A aquestes autoritats els dic: agafin el comandament de televisió ara mateix, facin un passeig pels canals que hi trobaran i escoltin en quin idioma parlen i de què parlen...

No hi pot haver més catalanisme social reduint el català als mitjans de comunicació social, eix fonamental d'una democràcia. La pluralitat es pot construir amb l'acord entre les singularitats. No amb la uniformitat.

És ara l'hora de començar a dissenyar plegats el Pla Estratègic del Sistema de Comunicació Audiovisual de Catalunya, que defineixi clarament les necessitats en matèria de comunicació de Catalunya, i que concreti models i funcions de les emissores públiques.

Hi confiem. Hi confio personalment.